10428349_10204872066270308_3307549748885303115_o

FOLK (brd). Van presentar una proposta molt diferent i molt més enllà del que es podría esperar sota el nom de Folk, el concert semblava una excursió per les tradicions musicals d´Europa.
Desplegaven sons completament propis i sorprenents, barrejats amb elements coneguts, desde Irlanda fins a Israel. Però també semblava un passeig pels segles musicals del nostre continent, desde el renaixement fins al present, desde l´Estiu de Vivaldi fins al conegut vals de la Suite Masquerade de Chatschaturian.
Evidentment moltes coses pel públic sonaven diferent, però en aquest cas en el millor dels sentits. Es podia sentir, per exemple, una versió de la cançó i nadala popular catalana ´el Cant dels ocells´, que es va fer famosa per l’ inolvidable violon.celista Pau Casals en el seu exili i que va convertir en una especie de himne nacional secret, o ´Rossinyol´, la història conmovedora d´un ocell. Els arranjaments no descarrilaven mai cap a un „Cross-Over“ banal, no era música desde dalt ni desde baix, simplement era bona música.
Els quatre Europeus, Pep Massana, violí, Ulrike Kaese, violí, Pep Coca, contrabaix i Adria Bonjoch, guitarra, presentaven durant prop de 2 hores els seus llocs musicals preferits a la audiència. A diferència de les restriccions de la politica i la economía es movía el seu art amb una lleugeresa natural, sense fronteres, lliure del temps i amb cops de peu, palmades, pizzicatos i cantant. Un aire melancòlic, d´extàsis, o veloç, completaven la seva excel.lent interpretació. Petits episodis còmics amanien a més a més els fets sobre l´escenari.

Ulrike Kaese no es deixava atordir mai ni pel seu company de violí Pep Massana ni pel jove guitarrista Adria Bonjoch , tampoc quan aquest es va agenollar davant d´ella. Molt commovedora, la seva versió de „Der Mond ist aufgegangen“ amb la seva veu soprà tant natural.
El contrabaixista Pep Coca, el recés de tranquil•litat dins del grup sabia com convertir el seu contrabaix en un instrument de percussió quan es tractava d’animar al bestiar a remoure la terra, i també s´atrevía a exclamar un „Yeah“ de swing, enmig del Vivaldi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s